I+D+i

3 consideracions generals:

1. L'I+D+i o R+D+i (Recerca+Desenvolupament+Innovació) és una component essencial d'un model alternatiu de desenvolupament, ecològicament i social sostenible, que no es base en produir més ni en estalviar mà d'obra, sinó en produir millor (veure http://alteritat.net/eupv/RDI.htm ).

2. Un desenvolupament basat en l'I+D+i requereix incrementar el protagonisme dels treballadors i treballadores. Cal destacar especialment el que fa a l'innovació, que no hauria de restringir-se als laboratoris d'investigació científica o tecnològica, sinó que s'hauria de realitzar "a peu d'obra". Això requereix, tanmateix, un tipus de gestió de la producció molt allunyada de la gestió autoritària a les ordres dels propietaris dels mitjans de producció (o en el seu cas de les autoritats de l'Estat), sinó que pel contrari articule la participació en la presa de decisions del conjunt dels treballadors i treballadores, a qui es demanaria iniciativa per a introduir innovacions que milloren el procés productiu. Requereix, en definitiva, de formes d'autogestió. Però aquesta està en contradicció directa amb uns modes de producció capitalista o burocràtic, i en particular amb el sistema capitalista, que fa dependre de la propietat privada dels mitjans de producció el funcionament de la producció i els mecanismes de presa de decisions.

3. Un sistema econòmic basat en la propietat privada esdevé un obstacle per a un desenvolupament basat en l'I+D+i, en tant que entrebanca la lliure circulació de la informació generada, de manera que les millores introduïdes en una empresa es pogueren generalitzar. Això resulta especialment vital en una perspectiva internacionalista solidària orientada a facilitar el desenvolupament dels països de la "perifèria". En aquesta perspectiva, cal qüestionar la mateixa noció de "propietat intel·lectual", i reclamar el caràcter públic de les idees i mètodes. En això precisament es basa el moviment pel programari lliure o de "copyleft", com alternativa a les multinacionals de la informàtica. Però no és exclussiu del camp de la informàtica, sinó que abasta a tot el camp de la producció de la informació, bé com a producte final (industria de la comunicació), bé com a mitjà de producció. En aquest sentit, els intents de combatre l'anomenada "pirateria" són fútils, i paradoxalment ignoren les lleis econòmiques que tan a sovint es pretenen presentar com a dogmes inqüestionables: quan la reproducció d'un bé (en aquest cas la informació) esdevé molt menys costosa que la seua producció original, no solament la ricardiana teoria del valor esdevé inaplicable, sinó que la pretensió de sotmetre'l a les lleis del mercat esdevé inpracticable. L'alternativa, clar, és la superació del capitalisme en una perspectiva socialista.