RECERCA + DESENVOLUPAMENT + INNOVACIÓ


La investigació és un factor essencial en el progrés de les societats per les conseqüències a llarg termini que els resultats obtesos tenen en tots els àmbits: econòmic, social, sanitari, cultural... Des d' EU opinem que la R+D+I (Recerca + Desenvolupament + Innovació) ha de jugar un paper essencial per tal d'aconseguir un desenvolupament sostenible, de caràcter qualitatiu, la qual cosa implica un canvi cultural profund de les administracions i les forses productives per a que el desenvolupament enlloc de basar-se en l'increment quantitatiu de la producció o l'abaratiment de la mà d'obra, es base en la qualitat dels productes i dels serveis, en un sentit ample, que s'ofereixen a la societat.

L'extensió de la R+D+I al conjunt del sistema econòmic requereix d'una política clara i decidida amb objectius definits i amb inversions continuades, però també d'un sistema educatiu crític amb mètodes actius que fomenten la participació i la creativitat.
 

Situació actual de la recerca al País Valencià

El País Valencià es troba en una molt greu situació pel que fa a la recerca cinetífica i tecnològica, la qual cosa és especialment preocupant per la característica específica del procés investigador, que no permet l'assimilació ràpida de nous ingressos si prèviament no es creen les infraestructures adients, i per la trascendència a llarg termini de la manca d'inversions en aquests camps de tanta incidència en el progrés de la societat. Respecte de la resta de l'Estat el PV és el penúltim en inversió en recerca i mostra una greu mancança de capital humà (Personal de R+D 6 / 3'9 al PV; Investigadors 3'7 / 2'5, etc.), dels quals un alt percentatge està destinat a programes de defensa i espacials, amb quantitats equiparables en termes absoluts a les dels països de més inversió en recerca.

És previsible que la situació actual empitjore: la no participació dels responsables polítics en la negociació del VIé Programa Marc Europeu ha comportat que aquest no tinga en conte les característiques dels centres de recerca espanyols, per la qual cosa s'espera una considerable disminució de l'incorporació de fons europeus al no poder concurrir a les convocatòries els grups de recerca espanyols.

El canvi climàtic és una realitat científicament provada a hores d'ara. En aquest moment existeixen solucions tècniques per als diversos problemes que planteja l'ús i la producció d'energia; així, per eixemple, Espanya és un dels països punters del món en les tècniques d'aprofitament de l'energia solar, pero manca una política clara de potenciació d'aquest sector amb tantes implicacions socials.

En termes generals, tant el PV com la resta del Estat, es caracteritza per la desprotecció de les àrees socials i humanístiques, i també d'algunes experimentals, la qual cosa comporta la deserció dels investigadors per problemes en la valoració dels resultats de la investigació i la progressiva incultura de capes àmplies de la societat, amb les implicacions corresponents de manca real de llibertat d'opinió.

Pel que fa a la inversió dels sectors productius, es caracteritza el PV per la manca d'interés de les empreses per donar suport a polítiques d'inversió, i exclusiva demanda de contractes o convenis per a fins molt concrets.
 

Línies d'actuació que caldria adoptar o potenciar

- Definició d'una política clara en matèria de R+D+I amb definició de les línies prioritàries d'actuació atenent a les caraterístiques del PV, amb una major coordinació de tots els secotrs implicats (centres de recerca, sectors productius i societat) i amb un augment considerable de l'assignació pressupostària.

- Augment de la presència dels representatns de l'administració als fòrums de debat i resolució de les polítiques financeres, en particular Europa, que durant molt de temps a estat pràcticament nul·la, amb greus conseqüències per inadecuació dels programes aprovats a la situació específica de les nostres infraestructures.

- Creació de grans instal·lacionsi de plataformes coordinades de grups de recerca per tal de facilitar l'accés i la concurrència a les properes convocatòries de subvencions europees. En el cas particular de les Universitats cal potenciar el desenvolupament d'Instituts Interuniversitaris que faciliten l'intercomunicació entre els investigadors que treballen en el mateix camp i especialment en els mateixos temes, sense perjudici de respectar la llibertat d'investigació en els enfocaments i metodologies utilitzats.

- Polítiques actives de personal per a augmentar la quantitat dels investigadors i personal de suport en condicions mínimament dignes, la qual cosa comporta, entre d'altres, la transformació de les beques en contractes d'investigador en formació amb perspectives de promoció, bé en centres públics d'investigació, bé en empreses.

- Augment considerable de la inversió en recerca en Ciències social i Humanitats, camp essencial per a la formació de les persones i de la societat, i a hores d'ara molt desprotegit. En aquest àmbit i amb la finalitat de potenciar l'objectivitat i la no supeditació a interessos particulars, les demandes d'investigació en Ciències Socials des de les Administracions Públiques haurien de ser ateses per les Universitats mitjançant procesos de selecció específics. Cal potenciar la col·laboració en recerca en Ciències Socials i Humanitats entre les Universitats i les associacions no lucratives.

- Priorització, entre d'altres, de les línies d'investigació sobre les energies alternatives en general i sobre l'energia solar en particular, per tal de no perdre la situació privilegiada que hi tenim en aquest moment i maximitzar-ne els rediments obtenibles.

- Potenciació dels estudis multidisciplinars sobre canvi climàtic ajustats al nostre entorn concret per a poder plantejar noves propostes d'actuació urgent amb fonament científic.

- Desenvolupar polítiques actives per a la incentivació de la inversió del sector privat en R+D+I, sense confundir-la amb la compra d'innovació ni amb l'explotació de recursos públics amb molt baixes contrapartides, com succedeix a hores d'ara. Per a fer-ho cal:

a) Fomentar que la investigació aplicada es realitze al si de les empreses, establint convenis de col·laboració amb les Universitats, que fonamentalment han de realitzar investigació bàsica, per tal de connectar i potenciar recíprocament la investigació bàsica (en les Universitats) i la investigació aplicada (en les empreses), i no convertir els equips d'investigació de la Universitat en gavinets d'investigació aplicada per encàrrec d'empreses privades però financiats amb fons públics.

b) Potenciar que les Universitats assumisquen la tasca de formació dels investigadors i l'assessorament en la formació d'equips d'investigació per a la investigació aplicada en empreses, dedicant a aquest objectiu una part dels seus programes de tercer cicle.

c) Dedicar una especial atenció a les demandes de tecnologia de les petites i mitjanes empreses, sector molt rellevant al PV, que no estan en condicions de sostenir equips independents d'investigació, les necessitats de les quals haurien de ser ateses per Centres d'Investigació de caràcter mixte.

d) Potenciar la creació i desenvolupament dels parcs científics i tecnològics especialitzats.

e) Incentivaar la coordinació dels Instituts de recerca i les Universitats.

f) Crear una entitat intermadiària entre els centres productors de recerca i els demandants de tecnologia.
 
 

Des d' EU considerem que cal mostrar una profunda preocupació per la Ciutat de les Arts i les Ciències, que es preten emblema de la modernitat del PV i que ha acaparat una part molt important de les inversions públiques. La nostra preocupació no està sols motivada pel malbaratament de fons públics, sinò també per les implicacions de tipus cultural que un dolent pla d'actuacions pot comportar en la formació de les noves generacions. En particular la Ciutat de les Ciències, amb les diverses instalacions (Museu Príncep Felip, Oceanogràfic...), atenent a les grans despesses i expectatives que ha generat, ha de jugar un paper revitalitzador de la recerca i fonamentalment de la divulgació de la ciència. En eixe sentil cal que manifestem la nostra preocupació tant pel contigut com per les dimensions de les instalacions. Pel que fa al contingut preocupen temes com

- el Pla de creació de fons propis i els criteris científics per a contractar les exposicions;

- cal fomentar el tractament de temes especialment rellevants per al nostre País, com ara el canvi climàtic, la salinització i desalinització d'aigües, la preservació del medi ambient i l'ús i recerca de les energies renovables;

- el projecte cal que incloga altres funcions a més de la simple exposició de fons, com ara la creació d'un centre de recerca o la coordinació dels existents, la potenciació d'activitats de divulgació científica, etc. com altres Museus semblants;

Respecte de les dimensions, cal manifestar greus dubtes sobre la sostenibilitat futura del projecte provocades pel gigantisme de les instalacions, que, a més a més, no estan pensades per a la finalitat que a hores d'ara tenen, sinò com una obra d'art en sí mateixa (cal recordar els problemes amb els que els professionals es troben quan preparen el montatge de les exposicions, o els problemes de la ubicació del serveis de tota mena, des dels serveis administratius fins els serveis sanitàris)
 
 

Situació de la divulgació de la ciència al PV

Tot i ser el PV i en particular la Universitat de València un dels millors llocs on s'estudia la història de la ciència i es pretén la seua divulgació (p.e. algunes publicacions de la Institució Alfons el Magnànim), s'ha constatat la manca d'interés en general per la divulgació de la ciència i de la història de la ciència, i en particular per part de les editorials públiques i privades, la qual cosa comporta l'absència de llibres, cuaderns, etc. preparats pels professionals i amb garanties a l'abast de la ciutadania en general, amb el resultat d'un progressiu oblit de la tradició científica del nostre país i dels avanços científics, i un creixent desconeixement i incultura científica amb implicacions pel que fa a la formació un pensament racional.

Resultat de l'absència d'una política clara de support a la divulgació de la ciència i de la història de la ciència és el manteniment de mètodes obsolets d'aprenentatge, que no afavoreixen el procés reflexiu racional. El sistema educatiu primari i secundari presenta sèries mancances en aquest tema, la qual cosa és especialment greu no sols pel que afecta als futurs estudiants universitàris, que inicien la seua formació amb molta dificultat, sino també a la resta d'alumnes, que conformen la societat en general. Als estudis universitàris es detecta també sèries mancances en el coneixement de la història de la ciència com a fonament del posterior desenvolupament científic i tecnologic.

El PV conta amb un extens patrimoni científic, una part considerable del qual no està a hores d'ara catalogat ni, en conseqüència, a disposició de la societat. Aquest patrimoni podria veure's considerablement ampliat amb la donació de fons privats procedents d'institucions diverses o de particulars, però la inexistència d'una institució de referència que coordine el control i utilització del material entrebanca les possibilitats de creixement.

La presència de la ciència i de la història de la ciència als mitjans de comunicació es valorada de manera molt negativa: no sols és pobra, sinò a vegades perniciosa per la incorrecta informació aportada o per l'alarmisme que provoca. D'una manera molt especial es valora negativament la manca d'una política decidida de suport a la ciència, en les diferents vessants, per part de la TV pública en tant que és el mitjà de comunicació amb més capacitat d'articulació de la societat.
 
 

Mesures

Cal reclamar una política institucional clara respecte de la importància de la divulgació de la ciència entre la societat tant pel que fa al coneixement concret com per la creació d'un pensament racional que entrebanque els intents de manipulació; eixa política cal que potencie l'articulació dels investigadors amb la societat. Mesures concretes en eixe sentit:

- cal reclamar una política editorial institucional, amb implicació del sector privat, que definisca línies d'actuació i potèncie la producció de textos divulgatius adecuada a la societat actual;

- en el sistema educatiu cal potenciar un canvi dels mètodes d'ensenyament, per la qual cosa és important la col·laboració de professions de les àrees de coneixement afectades, amb una especial cura pels ensenyaments primari i secundari;

- cal iniciar/completar la catalogació dels museus públics i privats i dels seus fons i crear els instruments administratius per a la coordinació dels treballs al voltant dels fons actuals i dels futurs;

- cal reclamar una decidida preocupació dels responsables dels mitjans de comunicació i particularment de la TV pública per potenciant la presència de programes educatius i divulgatius que mostren la ciència des de diferents perspectives.