CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DEL PAÍS VALENCIÀ
SECCIÓ SINDICAL UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Telf: 398 3041, Fax: 386 4094
Locals Sindicals, Avda. Blasco Ibáñez, 46010València
 
LA CGT REBUTJA FRONTALMENT EL PROJECTE DE LLEI ORGÀNICA D’UNIVERSITATS I CRIDA A LES MOVILITZACIONS EN CONTRA D’AQUESTA NOVA AGRESIÓ A LA UNIVERSITAT PÚBLICA
 
La LRU declarava al seu preàmbul que pretenia “aconseguir uns centres universitaris on arrele el pensament lliure i crític de la investigació. Sols així la institució universitària podrà ser un instrument eficaç de transformació social, al servei de la llibertat, la igualtat i el progrés social per fer possible una realització més plena de la dignitat humana”.

Quasi vint anys després aquest objectiu està per acomplir i és obvi que la LRU ha de ser modificada perquè la realitat actual del sistema universitari no continue allunyant-se cada vegada més de declaracions d’aquesta mena.

Però l’actual projecte de llei no s’encamina a reduir aquesta distància sinó a incrementar-la descaradament.

El projecte de llei que el Partit Popular i els seus aliats ens volen imposar no planteja ni quins són els problemes i dèficits que pretén solucionar ni com ho pensa fer. No hi ha una definició clara del model d’Universitat que hom persegueix però, no ens enganyem, sí que tanca, entre línies, un model d’universitat d’acord amb els interessos més reaccionaris dels poders econòmics i polítics. Les deficiències i indefinicions d’aquest Projecte de Llei no ho són per casualitat o negligència. 

També cal ressaltar que no va acompanyat de disposicions transitòries que adapten la situació actual a la nova proposta i no contempla l’homologació amb la resta d’universitats europees. Especialment rellevants són les absències relatives al finançament. Tota llei d’universitat ha d’anar acompanyada del finançament necessari per desenvolupar una universitat pública de qualitat. En aquest sentit, considerem que el percentatge del PIB que cal destinar al respecte no pot ser menor del 2% (l’Estat Espanyol dedica l’ 1.1% del PIB a la Educació Superior en front del 1.6% dels països de l’OCDE).

Resulta força alarmant que el projecte represente un clar pas enrera pel que fa a la democratització i a l’autonomia universitària. Aquestes es veuen seriosament atacades pel fet d’oferir les condicions de possibilitat per a la ingerència dels interessos polítics i empresarials privats en la gestió, la docència i la investigació a la universitat pública. D’aprovar-se aquest projecte seríem davant d’una claudicació sense precedents de l’educació superior en front dels interessos neoliberals de la globalització econòmica.

Vegem alguns aspectes concrets d’aquesta mena d’híbrid entre centralisme a ultrança i neoliberalisme exacerbat que és la LOU:

 

- ESTRUCTURA I DEMOCRÀCIA INTERNA:

El projecte presentat disminueix encara més la ja insuficient democràcia interna i la participació: d’una banda reforça el poder dels òrgans unipersonals (rector, degans, directors de departament...) enfront dels òrgans col·legiats de representació democràtica (claustre d’universitat o facultat, consell de departament) i de l’altra, redueix o nega la participació de sectors de la universitat, com ara el personal docent no funcionari (contractats i becaris), el personal d’administració i servei i els/les estudiants .El Rector ja no respon davant del Claustre, que es queda com un mer òrgan representatiu, sense capacitat d’acció i amb una composició que evoca els temps del franquisme. Es perfila així una burocràcia espessa, endogàmica, autoritària i arcaica que atempta contra qualsevol principi i voluntat democràtica, de eficàcia i autogestió.

- PRIVATITZACIÓ:

A la mancança d’un pla de finançament de la Universitat Pública, cal afegir que el projecte afavoreix la proliferació d’universitats privades (en especial les impulsades per l’Església Catòlica) incrementant la seua capacitat de decisió en el sistema universitari espanyol, sense exigir-li uns requisits de qualitat equiparables als de les universitats públiques. Per accelerar el deteriorament del sistema públic universitari, el projecte obri la porta a diverses formes de privatizació encoberta en facilitar l’entrada dels poders politicoeconòmics a diferents òrgans i nivells de decisió interna.

- EL CONEIXEMENT I ELS/LES ESTUDIANTS:

L’augment de la competitivitat entre les universitats i la mercantilització del coneixement són àmpliament afavorits pel projecte, la qual cosa, afegida a la manca de partides pressupostàries suficients per sostenir i optimitzar el sistema públic, farà que el coneixement i la investigació en l’àmbit públic queden en inferioritat de condicions respecte del sector privat.

La lògica mercantil, que hom pretén potenciar encara més del que ja existeix, afavorirà les titulacions més productives i desatendrà per complet les que es consideren poc rendibles en el mercat laboral de moda.

L’estudiant es tracta alhora com a client-usuari-producte, la qual cosa redueix la seva capacitat de participació i incidència en les decisions de govern i gestió universitària. A més, el projecte no resol satisfactòriament l’accés, no garanteix la igualtat d’oportunitats i no afavoreix la mobilitat real en no anar acompanyat d’una proposta efectiva d’augment de beques universitàries.

- PRECARIETAT LABORAL:

Quan ens referim al personal al servei de les universitats, hem de fer constar que aquest està compost per personal docent i investigador (PDI), personal d’administració i serveis (PAS) i personal becari. El projecte ratifica, sense cap mena de pudor, la tendència del mercat a precaritzar els llocs de treball i desatén les singularitats del personal del sistema universitari.

La precarietat laboral del personal al servei de les universitats públiques representa, inequívocament, una voluntat de menyspreu clar al sistema universitari públic i palesa l’absència total de cap mena de consideració envers el coneixement com a riquesa social. A més compromet la plena autonomia de la tasca docent i investigadora respecte de qualsevol poder establert, ja siga aquest polític o empresarial.

Pel que fa als diferents estaments, volem fer constar el següent:

- Personal docent i investigador:

Caldria esperar d’una modificació de la LRU que desaparegueren les àmplies borses de precarització del professorat, que es definira, a la fi, una carrera docent i investigadora acceptable, que es dotara les universitats de major autonomia en la selecció del seu professorat, que s’articularen sistemes de promoció menys arcaics i arbitraris. Amb la seua aposta deliberada per un model centralista, reglamentista i piramidal, la LOU no només no resol cap d’aquests problemes, sinó que es proposa agreujar-los.

- Personal d’administració i serveis:

El projecte desconeix la labor d’aquest col·lectiu, que suposa fins a 1/3 de les plantilles de les universitats. Insisteix en els vicis de la LRU i no homologa les condiciones laborals, professionals i retributives (les deixa al desemparament de les lleis de pressupostos de les administracions de les CC.AA.); les negociacions internes per a aquest personal es confirmen com a absurdes o ridícules. S’obri la provisió de llocs de treball a tots els empleats públics estatals però s’ignora la reciprocitat. Malgrat que la figura del PAS resulta necessària per al funcionament universitari com a servei públic, es redueix encara més la corresponsabilitat del PAS, es disminueix, i s’elimina de vegades, la seua participació als òrgans de govern i gestió.

- Personal becari:

El projecte de llei manté un confús disseny de la carrera investigadora. La redacció actual del projecte continua relegant el personal investigador en formació a una posició de completa precarietat laboral i social, en no reconèixer-li drets de cap mena. Se’l segueix considerant com a personal laboral de fet però no de dret, ja que la seua vinculació als centres universitaris es produeix a través de beques i no de contractes laborals.

- PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT A LA UNIVERSITAT:

El projecte no reflecteix una universitat amb participació real i democràtica de la societat. La universitat hauria de rendir comptes a la societat que la finança, sempre dins del principi d’autonomia universitària; tanmateix, el projecte centralitza decisions polítiques des del Ministeri i des de les CC.AA. (a més d’afavorir la participació dels interessos privats). Hauria de garantir-se una col·laboració àgil i eficaç amb la societat i els seus representants, més enllà de la que ofereixen actualment uns consells socials, la dependència dels quals front als poders econòmics i polítics es pretén incrementar encara més. 

- EL RECTOR:

El Rector ha d’estar al capdavant de la universitat; la representa; rendirà comptes, tant a la societat en general com a la comunitat universitària. Per tant a la Universitat Pública, aquest hauria de ser escollit en democràcia directa per tota la comunitat universitària en igualtat de condicions, sense privilegis ni ponderacions de vot.

Contràriament, el projecte perfila un Rector que passa a ser un personatge estrany a l’autonomia universitària; estrany a la democràcia; estrany a la universitat com a servei públic; subjecte als governs central i autonòmic; supeditat als interessos empresarials; i condicionat a una burocràcia que representa els estrats privilegiats de la pròpia Universitat. 

PERQUÈ UNA ALTRA UNIVERSITAT PÚBLICA ÉS POSSIBLE I NECESSÀRIA:

Expressem la necessitat de la reforma de l’actual L.R.U., però no d’aquesta forma, ni amb aquesta filosofia; per la qual cosa ens oposem rotundament a aquest projecte i exigim la seva retirada. És imprescindible iniciar un ampli debat amb tota la comunitat universitària i amb la societat en general. Insistim, per construir un sistema universitari públic, participatiu, de qualitat i que contribuesca a fomentar una societat més justa, és imprescindible aturar l’actual Projecte de Llei.