LA UNIVERSITAT DES DE L'ESQUERRA

Rafael Pla López, Esther Sanz Selva, José Manuel Sanz Molinero i Carles Xavier López Benedí, professor, estudiant, investigador i PAS de la Universitat de València, membres del Consell Polític Nacional d'EUPV
Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV

Quan es van a celebrar eleccions per al rectorat de la Universitat de València és un bon moment per a reflexionar sobre l'educació pública i concretament el sistema universitari, claus en el model de societat que proposem des d'EUPV..

Aquestes eleccions es donen en un moment en que les universitats en general, i la Universitat de València en particular, han estat forçades a emprendre una reforma de plans d'estudi per a les noves titulacions de Grau i Postgrau sense un suficient debat ni garanties de comptar amb els mitjans adequats.

Així, sense aportar més recursos, amb grups nombrosos, de més de 50 estudiants, no és viable la renovació pedagògica en la Universitat Pública per a un aprenentatge centrat en l'estudiantat, ú dels objectius proclamats de la reforma i imprescindible per a la formació dels professionals creatius i ciutadans i ciutadanes crítics que han de portar a cap la innovació en el treball en la que ha fonamentar-se un desenvolupament qualitatiu i sostenible. La Universitat hauria d'exigir al Consell de la Generalitat (com per la seua banda ha fet ja EUPV en les Corts) el finançament necessari per a una docència de qualitat, rebutjant la possibilitat de realitzar la reforma a cost zero i fent palés que en cas contrari seria imprescindible paralitzar la reforma i ajornar l'extinció forzosa dels plans d'estudis correponents a les anteriors titulacions, possibilitant així a més un debat ampli i participatiu sobre la reforma.

De la mateixa manera, és necessari avançar cap a la gratuïtat dels estudis universitaris per fer realitat la "dimensió social" de la reforma, que és un altre objectiu proclamat de la mateixa i es defineix com l'equitat en l'accés a tals estudis i la garantia de poder completar-los sense obstacles relacionats amb l'origen socioeconòmic. Això no és possible, pel contrari, si amb el pas de les anteriors titulacions de Diplomatura i Llicenciatura a les noves titulacions de Grau i especialment de Postgrau s'incrementa el pagament estudiantil, cosa agreujada a més per la insuficiència del sistema de beques, empitjorada en el Postgrau. La responsabilitat directa d'això és del Consell de la Generalitat i del Govern d'Espanya, però considerem que la Universitat hauria d'oposar-se a aquest increment en tot fòrum institucional on participe.

Cal destacar que incrementar el pagament estudiantil és un factor de privatització de la Universitat que contradiu el seu caràcter de Servei Públic. I evitar la mercantilització i privatització, tant de la docència com de la investigació i els serveis, hauria de ser un compromís inequívoc de qualsevol opció progressista en la Universitat.

Pel que fa a la investigació, la Universitat ha d'exigir també un adequat finançament públic general de la mateixa, al temps que garantir el caràcter públic dels resultats de la investigació finançada amb fons públics, evitant la seua apropiació excloent per empreses privades, així com que Departaments i Instituts de la Universitat es convertisquen en gabinets d'I+D+i d'empreses privades. L'aportació de la Universitat a la innovació en les empreses públiques o privades s'ha de fer a través de la lliure difusió del resultats de la seua investigació, així com a través de la formació d'estudiants amb una elevada capacitat investigadora i innovadora que en finalitzar els seus estudis siguen contractats per les mateixes o s'associen per a formar noves empreses cooperatives.

La projecció social de la Universitat s'ha de fer principalment a través de la seua docència i investigació, com a un motor clau de canvi de model econòmic enfront de la crisi del capitalisme, i ha d'incloure el foment d'un pensament crític enfont de qualsevol abús dels poders polítics o econòmics, aprofundint en la seua democratització interna assentada en la participació d'estudiantat, professorat i personal d'administració i serveis, a través de les seues pròpies organitzacions i de la seua representació als òrgans de govern. La Universitat ha de combinar una vocació inequívocament internacionalista, tant en la seua activitat acadèmica com en la seua cooperació solidària, especialment amb els països estructuralment empobrits, amb el seu compromís amb la llengua i cultura pròpies del País Valencià i el seu desenvolupament socialment i ecològicament sostenible.

Més enllà de declaracions grandiloqüents i projectes elitistes, aquest són els principals reptes davant els quals s'ha de definir qualsevol candidatura progressista al rectorat de la Universitat de València i que la participació activa d'estudiantat i personal docent i investigador i d'administració i serveis ha de contribuir a fer realitat..