DAVANT L'ESPAI EUROPEU D'EDUCACIÓ SUPERIOR
L'ESTRUCTURA DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS
Subàrea d'Universitat i Investigació d'EUPV, 14 d'octubre de 2004

L'estructura que es proposa als projectes de Reial Decret, en vistes a aconseguir una homogeneïtat en l'àmbit de la Unió Europea, consta essencialment de 3 cicles:
Per a accedir al segon cicle de Postgrau es requereix normalment el títol de Grau, però excepcionalment es pot accedir sense ell sempre que es tinguen 180 crèdits incloent tots els continguts formatius comuns d'un títol de grau.

Per a accedir al tercer cicle de Doctorat es requereix el títol de Master o bé 300 crèdits en total (amb 60 de Postgrau).

Cal assenyalar que el títol de Master es pot obtenir amb un número total de crèdits de 240 a 360. Si suposem que 60 crèdits venen a correspondre a un curs acadèmic, el Grau requeriria de 3 a 4 cursos, el Postgrau d'1 a 2 cursos, i el Master de 4 a 6 cursos en total. Assenyalem que, encara que l'estructura actual és formalment de 3 cicles, en la pràctica, amb la introducció del DEA (Diploma d'Estudis Avançats) ve a ser de 4, que permeten obtenir respectivament el títols de Diplomat (o Enginyer Tècnic), de Llicenciat (o Enginyer Superior o Arquitecte), el DEA i el títol de Doctor. En la pràctica, per tant, el sistema es simplifica de 4 a 3 nivells. Les actuals Diplomatures es podrien correspondre amb un Grau de 180 crèdits, les actuals  Llicenciatures amb un Grau de 240 crèdits o un Master de 240 a 300 crèdits en total, i l'actual DEA amb un Master de 360 crèdits.

Pel que fa a les competències, els projectes de Reial Decret deixen clar que el Grau tindria plenes competències acadèmiques i professionals, però no resulten tan clares les competències professionals del Master, que en tot cas s'assimilaria a una especialitat; potser es podria requerir el Master o 300 crèdits per a l'accés a determinades categories, com la d'Ajudant d'Universitat. Per altra banda, i encara que transitòriament s'estableix que les actuals titulacions de Diplomat o Llicenciat mantenen les seues competències, a mitjà termini, a mesura que es vagen perfilant les competències de les noves titulacions, caldria clarificar com s'establiria l'homologació de les actuals titulacions a les noves. Sembla clar que totes les Diplomatures s'haurien d'homologar al Grau. Les Llicenciatures potser podrien homologar-se, segons els casos, a un Grau o a un Master segons el número de crèdits cursats.

Caldria valorar positivament la major flexibilitat del nou sistema, que pot adaptar-se a diferents requeriments per a diferents plans d'estudis, i que facilita l'accés als nivells superiors: per exemple, algú que haja fet un Grau de cicle curt (de 180 crèdits, similar a les actuals Diplomatures) podria accedir al Doctorat si realitza un Postgrau de cicle llarg de 120 crèdits. Però no es requereix necessàriament l'obtenció del títol d'un nivell per a passar al superior, sinó que més bé la referència és el número de crèdits.

Ara bé, una mesura de la flexibilitat és la possibilitat d'adaptació dels actuals Plans d'Estudi al nou sistema. I encara que una Llicenciatura de 5 cursos o 300 crèdits es podria descomposar en la realització successiva d'un Grau i un Postgrau, això pot ser insuficient: es pot considerar que una determinada titulació pot requerir complementar els 240 crèdits d'un Grau amb 60 crèdits més intercalats al llarg de la carrera i no necessàriament impartits després de l'obtenció del Grau (en un cinqué curs). Això seria possible si es flexibilitza el paper dels Títols Propis.

En efecte, el Reial Decret sobre el Grau oscil·la entre dues posicions: per una banda (article 9.1) parla de "títols universitaris de Grau que tinguen caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional" (referint-se al territori de l'Estat). Això podria donar a entendre la possibilitat de títols de Grau oficials però sense validesa en tot el territori de l'Estat. Però, tanmateix, en l'article 2 i en l'article 3.2 restringeix l'oficialitat als títols amb validesa en tot el territori de l'Estat ("nacional"), i nega que els Titols Propis tinguen caràcter Oficial. Això és una deformació centralista que no es correspon ni tan sols a l'estructura de l'Estat de les Autonomies (i no diguem d'un Estat Federal com el que propugnem), amb Comunitats Autònomes amb competències universitàries i amb Universitats públiques amb autonomia reconeguda constitucionalment. Pel contrari, caldria establir que els Títols Propis establits per organismes "oficials" (una Universitat Pública, una Comunitat Autònoma) tinguen caràcter Oficial, i s'homologuen genèricament al nivell de Grau si acompleixen uns requisits mínims.

Si això es fera així, podrien establir-se, per exemple, un Títol Propi, de caràcter oficial, que fora complementari a un títol de Grau d'àmbit estatal, de manera que un estudiant pogués estudiar paral·lelament, al llarg de 5 anys, els 180 o 240 crèdits del Grau d'àmbit estatal i els 120 o 60 crèdits complementaris corresponents a un Títol Propi, de manera que al haver aprovat els 300 crèdits en total es pogués obtenir ambdós títols, el d'àmbit estatal i el Propi.

Per altra banda, caldria assegurar el finançament públic de tots els cicles universitaris, per tal d'assegurar la seua universalitat potencial. En particular, tant els estudis conduents a l'obtenció del Grau com els conduents a l'obtenció del Master haurien de tender a la gratuïtat, i en cap cas els seus "preus públics" haurien de ser superiors als dels actuals estudis de llicenciatura. Cal evitar, en definitiva, que el model neoliberal que defensa la Comissió Europea i es plasma en el projecte de Constitució Europea es trasllade a la privatització de les Universitats, descarregant en l'alumnat el finançament de bona part dels seus ensenyaments. Així doncs, l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior requereix una adequat Pla de Finançament de les Universitats Públiques, tant pel que fa a l'estructura dels seus ensenyaments com pel que fa a la implantació dels anomenats "crèdits europeus" amb un ensenyament tutorial, més actiu i personalitzat, que requerirà un increment de professorat. Aquest ensenyament tutorial serà també necessari per al control acadèmic de les pràctiques en empreses, pràctiques que per altra banda haurien de ser retribuïdes com una contribució a les beques o beques-salaris dels estudiants que les realitzen.