DAVANT  LA PROPOSTA PER A UNA LLEI D'UNIVERSITATS:

L'actual situació de les Universitats en l'Estat Espanyol requereix canvis legislatius per a superar les actuals deficiéncies i atendre a les noves necessitats, però no qualsevol canvi, ni menys una involució a situacions anteriors pre-democràtiques.
 

PEL QUE FA ALS ÒRGANS DE GOVERN:

Cal assegurar la preeminència dels Òrgans Col·legiats, desenvolupant el seu caràcter democràtic, participatiu i decisori.

Cal defensar l'Autonomia Universitària, imprescindible per a que la Universitat exercisca adequadament les seues funcions de generació i crítica del coneixement. L'exercici d'aquesta Autonomia ha de descansar centralment en la Junta de Govern i en el Claustre, formada per representants dels diferents sectors universitaris. El Claustre ha de tenir la capacitat d'elegir i revocar al Rector i a representants en la Junta de Govern i el Consell Social, amb un funcionament àgil per tal de poder desenvolupar les seues funcions.

Cal desenvolupar els Consells Socials com a òrgans de control social i àmbits d'encontre de la Universitat i la Societat, no de confrontació dels equips rectorals i els governs autonòmics; per això, i sense perjudici de garantir una presència de representants de la Junta de Govern i de les Corts Autonòmiques, com de les organitzacions sindicals i empresarials, la majoria del 40% de representants universitaris haurien de ser elegits pel Claustre, com la majoria del 60% de representants socials per una Assemblea d'entitats socials i culturals, amb procediments d'elecció que afavorisquen que aquesta representació recollisca la pluralitat existent.

En aquest marc, cal denunciar les propostes del Ministeri d'Educació, que semblen orientades a aconseguir el control polític de les Universitats, anul·lant en la pràctica la seua autonomia. La proposta de disminuir la representació del professorat contractat, l'estudiantat i el P.A.S en el Claustre i en l'elecció de Rector, substraent aquesta al Claustre en favor d'un presidencialisme electoralista i imposant en l'òrgan col·legiat de Govern un terci de representants extrauniversitaris, que el precedent "valencià" fa preveure que serien principalment representants del poder polític, no sembla orientada a un funcionament més democràtic ni professional de la Universitat, sinó a estendre a les Universitats el control monopolístic de la dreta sobre les institucions.
 

PEL QUE FA A L'ACCÉS D'ESTUDIANTS A LA UNIVERSITAT:

Un sistema educatiu ben integrat hauria de contemplar que la superació dels nivells educatius previs donara directament la possibilitat d'accés a la Universitat.

A tal efecte, l'Administració educativa haurà de garantir:

En aquest marc, la limitació en l'accés a determinades titulacions universitàries caldrà entendre-la com una situació transitòria i a superar, no com un fet permanent que haja de condicionar el futur del sistema educatiu. En tot cas, i en tant subsistisca aquesta limitació, l'accés s'hauria de determinar a partir de la qualificació en els estudis preuniversitaris requerits per a l'accés a la Universitat, de manera que: D'aquesta forma, es compensaria el possible efecte de la diferent laxitud en la qualificació o de les diferents condicions educatives en diferents centres, de manera que els mèrits que es consideren siguen els individuals de cada estudiant contextualitzats per la seua situació, contrarrestant parcialment les discriminacions socials de partida. I es facilitaria que els estudiants accediren als estudis per als quals estigueren més capacitats, al temps que podrien expressar d'entrada un ordre de preferències, sense necessitat de successius intents d'accedir a diferents titulacions.

Per altra banda, les Universitats haurien de potenciar trajectòries curriculars en primer curs comuns a carreres afins que faciliten la reorientació dels estudiants.

En aquesta perspectiva, la necessària supressió de les obsoletes Proves de Selectivitat no hauria de portar a la reintroducció d'una Revàlida encara més obsoleta o a posteriores proves addicionals d'accés, tornant a exàmens globals que pervertirien el funcionament del sistema educatiu i suposarien una minusvaloració i desconfiança en l'avaluació continuada i en la tasca educativa del professorat dels ensenyaments no universitaris.
 

PEL QUE FA A LA CARRERA DOCENT UNIVERSITÀRIA:

Les Universitats han d'assumir la formació del seu Personal Docent i Investigador. La realització d'una estada en altres centres acadèmics cal entendre-la i facilitar-la com una component important del procés d'aquesta formació i un estímul a la inter-relació entre les institucions acadèmiques corresponents, i no ha de suposar per tant una desvinculació de la Universitat d'origen.

El resultat natural d'aquest procés és l'adquisició de la capacitat docent i investigadora que permeta superar amb èxit els procediments d'accés a categories estables de professorat universitari. No es tracta per tant de dificultar aquest accés a les persones formades en la mateixa Universitat, sinó de garantir que aquest estiga condicionat per l'assoliment d'aqueixa capacitat.

A tal efecte, seria positiu establir un procediment d'accés a Professor Titular en dues fases: habilitació per una comissió externa quan s'hi acomplisquen els requisits d'excel·lència acadèmica, i posterior adscripció a plaça per un òrgan intern de la Universitat en funció de l'adequació a les tasques a realitzar. D'acord amb això, l'habilitació hauria de ser per mèrits, sense limitació de places i organitzada federalment (a nivell de la Unió Europea, de l'Estat Espanyol, d'una o vàries Comunitats Autònomes... per conveni entre diferents Universitats).

També seria positiva la introducció d'una figura estable de Professorat Contractat laboralment en condicions acadèmiques i retributives equiparables a la dels funcionaris, substituint als actuals Associats a Temps Complet i superant l'actual polarització entre la precarietat del contracte administratiu i la immobilitat funcionarial.

En aquesta perspectiva, cal rebutjar l'exigència de dos anys de desvinculació d'una Universitat per a accedir a una segona fase de Professor Ajudant, exigència que representaria un entrebanc per a la formació del professorat i d'equips de treball al si d'una Universitat, així com una habilitació per a professor funcionari mitjançant una prova estatalment centralitzada i limitada al número de places a cobrir, cosa que anul·laria en la pràctica l'autonomia de cada Universitat per a seleccionar al seu professorat i fomentaria el poder de clans centralitzats. Cal denunciar que, amb l'excusa de combatre una suposada perversió endogàmica, allò que es vol és incrementar la precarietat docent en la Universitat en consonància amb el model general de relacions laborals propugnat des del govern, així com una obsoleta preeminència de proves úniques sobre l'avaluació de la tasca realitzada.