Universitat, lliure elecció i empresa

Fa uns quants dies, la premsa va recollir la darrera proposta del nostre conseller d'Empresa, Universitat i Ciència: la dotació a les universitats de diners per a finançar assignatures de lliure elecció que, adscrites a les titulacions, resultaren d'una petició expressa del món empresarial. I el professorat?  No faria falta que fóra universitari: les classes les impartirien persones que provindrien de l'empresa i es pagarien com a conferències. Objectiu, segons el nostre conseller: acostar els titulats a les necessitats dels "empleadors".

La proposta i la seua presentació sembla incidir en un tòpic interessat: aquell que diu que hi ha un desfasament entre la formació universitària i la formació que necessita la societat, entesa aquesta en un sentit molt restrictiu que es limita a considerar els interessos més immediats dels empresaris. Però la proposta ignora alguns fets fonamentals.

Em primer lloc, no hi ha cap inconvenient perquè les empreses es dirigesquen  a les universitats, via el Consell Social, els departaments o direccions de titulacions, per a presentar les seues necessitats. Per descomptat, els òrgans pertinents de les universitats decidirien la conveniència o no de la proposta a partir de criteris acadèmics, de formació del titulat dins del pla d'estudis o dels mitjans econòmics disponibles; la qual cosa voldria dir que si un "empleador" necessita algú que sàpiga dir "sí senyor" i signar allò que l'empresari li pose al davant, que no es tracte que aquesta formació es done a la universitat. La universitat ha de formar persones capaces d'anar mes enllà de les demandes immediates dels empresaris. Això és un compromís que té la universitat amb la societat i és una garantia de progrés. D'altra banda, la universitat ja disposa de la figura, a temps parcial, del Professor associat, dissenyada per assegurar la presència d'especialistes que exerceixen la seua activitat professional fora de la universitat.

En segon lloc, la universitat té l'obligació de formar els titulats pensant que aquests hauran de desenvolupar la seua activitat professional durant quatre dècades fins a la jubilació. Açò vol dir que ha de concentrar el seus esforços en donar una formació suficient perquè, entre altres coses, el titulat puga ajustar el seus coneixements als canvis que previsiblement sorgiran  al llarg de seua llarga vida professional. Aquest és un compromís ineludible que té la universitat amb el seu estudiantat i el seu incompliment suposaria un engany. Com deia Jerome Bruner, el repte principal de l'educació és preparar persones d'ara perquè puguen afrontar problemes futurs que actualment desconeixem.

I en últim lloc, entenem que l'autonomia universitària és una garantia de la qualitat del sistema universitari públic. Qualsevol iniciativa que tracte d'imposar criteris extrauniversitaris als plans d'estudis, supeditant el finançament d'una part dels estudis com és el cas que estem tractant a interessos particulars enfront dels interessos generals o els criteris acadèmics, suposa un trencament d'aquesta autonomia i, per tant, de la garantia de qualitat que aquesta tracta d’assegurar.

El conseller d'Empresa, Universitat i Ciència ha estat rector de la Universitat Politècnica de València durant dues dècades i, per tant, no pot ignorar la ingerència i la distorsió acadèmica que suposa la seua proposta. Al cap i a la fi, després de vint anys com a màxim dirigent de la UPV, ha estat incapaç de portar a terme allò que ara per ara està proposant? O és que no ho va voler fer? Només es pot interpretar la seua actuació amb un sentit polític propi del partit que representa i de la ideologia a la qual està sotmés: És un intent de privatització d'una part, encara que petita, de la universitat pública.

Si vol potenciar la lliure elecció i hi ha diners per fer-ho, benvinguts siguen!  Però respectant l'autonomia de les universitats i la seua llibertat per a fer-ne ús de la forma que consideren més convenient. Aquesta és la millor garantia de qualitat i de respecte cap als objectius de la formació universitària.


Francisco Romero, Eddie Turney i Rafael Pla
Subàrea d’universitats i investigació d'EUPV