Cal un pacte per al finançament públic de la Universitat i la Investigació com a servei públic orientat a la consecució de guanys socials, a la lliure difusió del coneixement i la tecnologia, contra la privatització del coneixement. Això requereix una plena transparència de la investigació, dins del sector públic, establint la connexió amb empreses privades a través d'Instituts que asseguren que els resultats de la investigació es facen públics, de manera que les empreses privades les puguen utilitzar però no de forma exclusiva.

Tot això requereix un canvi radical de política pel que fa a les patents, que haurien de ser eliminades. Això suposa una actitud solidària amb els països perifèrics, però que és també l'única actitud realista. En efecte, la privacitat i el secretisme de les patents solament es pot mantenir a mitjà termini amb actuacions pròpies d'un Estat Policial que inhibeixen la investigació i la creativitat que són necessàries per al desenvolupament del coneixement i per tant per al desenvolupament social. Cal maldar perquè aquest realisme solidari arribe a ser hegemònic en els diferents camps de la investigació. La batalla per una programació informàtica lliure (i lliure, entre altres coses, de patents), així com per la lliure fabricació de medicaments necessaris per a la salut mundial són avui alguns dels principals camps en que es dirimeix aquesta lluita per la hegemonia en l'àmbit de la investigació.

La necessària actitud deontològica dels professionals universitaris hauria de portar-los a no limitar-se a analitzar el món, sinó que haurien de transformar-lo, combatent tota mena de corrupció i amb un compromís amb la crítica, la creativitat i el protagonisme de l'estudiantat, fomentant una educació basada en mètodes actius que ha de ser el nucli d'un autèntic Espai Europeu d'Educació Superior, formant per a la investigació i la innovació en ciència i tecnologia, de manera que no es limiten a aplicar determinades técniques, sinó que les desenvolupen en estreta connexió amb la ciència.

Això és una necessitat per a un nou model de desenvolupament sostenible, que ha de basar-se en un desenvolupament cultural que possibilite una producció de qualitat, de manera que en lloc de produir més l'objectiu siga produir millor.

Això requereix incrementar la formació general de la población, tendint a la universalització de la formació universitària, i per tant del Grau que, en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior, es pretén que, amb una duració intermèdia entre les actuals Diplomatures i Llicenciatures, capacite per a una activitat professional. I promovent així mateix una progressiva ampliació de l'accés a estudis de Postgrau.

En aquest marc, cal anar a la gratuïtat dels ensenyaments universitaris, utilitzant en tot cas com a mesura transitòria un sistema de préstecs-renda que faça que ningú resulte exclós per motius econòmics, la devolució dels quals es produiria a partir del moment en què els ingressos superen la renda mitjana. Amb una programació dels ensenyaments universitaris orientada a respondre a les necessitats socials, de manera que s'evite tant l'atur com actuacions abusives d'elits que s'aprofiten d'una posició privilegiada per a l'exercici exclusiu de determinades professions: en la mesura en què es generalitze la formació universitària cobrint les necessitats de llocs de treball, es tendirà a una anivellació dels ingressos que farà innecessària la devolució dels préstecs-renda, i finalment farà innecessari el mateix sistema de préstecs-renda.

Es tracta, en definitiva, d'un canvi de model social per aconseguir una ampliació de la democràcia a l'àmbit cultural, que s'afegesca a una democràcia biològica, política i econòmica que apunte cap a una societat lliure i igualitària, sense cap tipus d'opressió ni explotació.

Aquest és el pacte necessari per a la Universitat i la Investigació. Un pacte amb un caràcter inequívocament progressista orientat a posar fi als privilegis i les desigualtats socials.