UNIVERSITAT, INVESTIGACIÓ I  INNOVACIÓ EN ELS CONTINGUTS DE L'EDUCACIÓ

La Universitat té com a una funció essencial la crítica del coneixement, i una formació que capacite per a la mateixa. Per això, docència i investigació són indestriables. Per això, solament una Universitat Pública, Autònoma, Democràtica i Crítica pot acomplir adequadament les seues funcions. Per això, aquesta Universitat és essencial per a un desenvolupament sostenible, assentat en el desenvolupament tecnològic i cultural, estretament vinculat al progrés de la ciència i del pensament.

Una tal Universitat requereix una innovació pedagògica orientada cap a metodologies actives centrades en el protagonisme estudiantil. Aquesta innovació s'ha d'emmarcar en la innovació al conjunt del sistema educatiu. Però a més la Universitat té un paper fonamental que jugar en la contribució a la innovació de la resta de l'educació, en relació a la innovació en els continguts.

Amb massa freqüència, la innovació universitària s'ha limitat als continguts, vessant en els mateixos els resultats de la investigació, en tant que les metodologies utilitzades romanien invariables, limitant-se a l'exposició de lliçons amb classes més o menys "magistrals". Però també la innovació en els altres nivells educatius s'ha limitat massa sovint als mètodes pedagògics, sense canviar els continguts de l'ensenyament ni recollir els nous resultats de la investigació científica i tecnològica.

Per això, una inter-relació més estreta entre la Universitat i la resta dels nivells educatius pot ser molt beneficiosa per a ambdues. La Universitat pot enriquir-se amb les experiències de renovació pedagògica que s'han desenvolupat en l'ensenyament primari i secundari, però també pot contribuir a la renovació i actualització dels continguts d'aquest ensenyament.

Certament, els resultats de la investigació científica i tecnològica es poden vessar més ràpidament en els nivells superiors de l'educació més especialitzats en matèries pròximes a aquests resultats, en primer lloc en cursos de doctorat o els futurs Postgraus, i en segon lloc en altres titulacions universitàries (les actuals Llicenciatures, Enginyeries i Diplomatures i els futurs Graus). Però limitar-se a això porta a que fins i tot en la resta d'especialitats universitàries es desconeguen fins i tot en la forma més bàsica els nous resultats de la investigació, obstaculitzant la interconnexió entres les diferents branques de la ciència i la tecnologia. Tampoc tindria sentit que en els ensenyaments preuniversitaris s'impartiren únicament teories "clàssiques" ignorant teories "modernes" ja àmpliament consolidades.

Caldria fomentar l'actualització dels continguts dels ensenyaments comuns i obligatoris recollint els resultats de la investigació, cosa que ha de permetre tant desenvolupar de forma no classista la "concepció del món" com facilitar la comprensió recíproca entre aquells que posteriorment estudien una o altra especialitat.

Això suposa potenciar la Divulgació com una funció essencial de la Universitat, on confluisquen docència i investigació al servei del conjunt del sistema educatiu. Naturalment, no es tracta de transmetre tal qual les equacions, fórmules o desenvolupaments adequats per al nivells superiors i especialitzats de l'educació, sinó de posar a l'abast els nous coneixements en forma adequada a cada nivell de l'educació.

Subàrea d'Universitat i Investigació d'EUPV
20 de març de 2006