Aquest article ha estat publicat al LEVANTE-EMV el 15 d'octubre del 4 (suprimint la referència a la Subàrea d'Universitat i Investigació d'EUPV) i no pot ser reproduït sense autorització d'aquest diari.

---

Un esdeveniment important d'aquest estiu al País Valencià ha estat la creació d'una nova Conselleria anomenada "Empresa, Ciència i Universitat" dirigida per qui era rector de la Universitat Politècnica de València. En síntesi, això suposa separar Universitat i Ciència de la Conselleria que té les competència sobre Educació, unint-la a la que té les competències sobre Empresa.

Aquesta separació resulta de per si sorprenent, per tal com la Universitat és en primer lloc una institució educativa, tot i que la investigació hi és una funció essencial. Però és que, a més, la investigació més pròpiament universitària és la investigació bàsica en els diferents camps (científic, tecnològic, artístic...), investigació que ha de servir de fonament a la investigació aplicada que s'hauria de fer al si de les empreses, però que no hauria de suplantar-la ni substituir la necessitat de que les empreses invertisquen en aquesta investigació, l'absència de la qual ha estat per cert ú dels principals fracassos de la política en Ciència i Tecnologia dels successius governs. És més, la principal aportació que poden fer les Universitats a la investigació aplicada en les empreses, a més dels fonaments aportats per la investigació bàsica al seu si, és la formació d'investigadors, col·laborant així a la formació d'equips d'investigació al si de les empreses. Una aportació, per tant, també essencialment educativa, cosa que posa de relleu la falta de sentit de separar les competències sobre Universitat de la resta de l'Educació.

Però és que a més la mateixa configuració de la Conselleria, amb la d'Empresa com la seua primera denominació, és indicativa d'una determinada concepció que supeditaria la Ciència i la Universitat a les Empreses, fonamentalment privades. Aquesta supeditació, tanmateix, pot resultar mortífera per al ple i lliure desenvolupament de la Universitat i de la Investigació Científica, que tenen en la independència crítica un tret essencial per al seu bon funcionament. Cal recordar, en primer lloc, que les Universitats públiques requereixen una forta inversió de fons públics pagats per tothom, i que haurien de repercutir en l'interés general per damunt d'interessos privats. A sensu contrari, l'experiència en diferents països mostra com la supeditació a empreses privades por entrebancar i fins i tot impedir la publicació de resultats d'investigació que no foren grats a aquestes empreses, encara que la seua ocultació puga representar un perill per al medi ambient, la seguretat o la salut pública: la independència de la investigació universitària és una garantia pública a la qual no s'hauria de renunciar.

La configuració de la nova Conselleria, per tant, sembla respondre al model neoliberal centrat en el mercat i la propietat privada que defensa el PP, coherent a més amb les pràctiques realitzades i el tipus de convenis fomentats pel nou conseller en la seua prèvia actuació com a rector, amb efectes molt negatius tant per a un desenvolupament socialment i ecològica sostenible del País Valencià com, en particular, per al desenvolupament al seu si de la Ciència i de la Universitat. Un model que hauria de ser substituït per una alternativa de servei públic quan el malson del govern del PP que ha cessat en l'àmbit de l'Estat Espanyol finalitze també al nostre País.