Àrea d'Educació i Cultura
SUBÀREA D'UNIVERSITAT I INVESTIGACIÓ

DOCUMENTS EN DEBAT:
ALTERNATIVES PER A LA UNIVERSITAT

Gratuïtat i Préstecs-Renda com a instrument igualitari
Universitat i Societat: Consells Socials i Instituts
Carrera Docent i Investigadora universitària



GRATUÏTAT I PRÈSTECS-RENDA COM A INSTRUMENT IGUALITARI:

L'estudi universitari pot tenir, en principi, dues dimensions: la capacitació per a l'exercici d'una activitat professional socialment útil, i la formació cultural orientada a la realització personal. Ací
s'anem a centrar en els estudiants que inclouen la primera dimensió, sense perjudici d'incloure també la segona. A aquests estudiants podem anomenar-los estudiants-professionals, i haurien de ser tractats com a persones que realitzen una activitat socialment útil, i per tant com una mena especial de treballadors.

D'això s'en deriva que aquests estudiants-professionals no solament no haurien de pagar pels seus estudis, sinó que haurien de rebre alguna mena d'ingressos que els permetera viure i estudiar sense dependre d'altres persones del seu entorn familiar. Naturalment, aquesta condició d'estudiants-professionals o d'estudiants-treballadors hauria de tenir un límit temporal, en el qual raonablement pogueren adquirir la seua capacitació professional, i haurien d'aportar una contraprestació plasmada en els resultats globals del seus estudis, amb un mínim de crèdits cursats anyalment i un percentatge mínim de crèdits superats.

Pel contrari, els que podriem considerar estudiants-amateurs podrien pagar-se els seus estudis, sense estar sotmesos als condicionaments dels estudiants-professionals, però sense condicionar el funcionament del sistema educatiu públic.

Ara bé, en tant que la societat s'haja responsabilitzat de mantenir els seus estudis, la formació derivada d'aquestos s'hauria de considerar una propietat social. A diferència de la situació en la qual els estudis són el resultat d'una inversió personal i familiar de temps i recursos, les diferències retributives derivades dels estudis previs no es justifiquen quan aquestos són el resultat d'una inversió social.

Això porta a una situació paradòxica: la gratuïtat que propugnem dels estudis universitaris entra en contradicció amb les diferències retributives que s'en deriven en l'actual societat capitalista. Això plena de justificació l'existència d'un sistema fortament progressiu i redistributiu d'impostos, no solament sobre els ingressos derivats de rendes heretades o d'inversions de capital, sinò també sobre els ingressos salarials derivats d'una formació prèvia socialment costejada. Altra via per a resoldre aquesta contradicció és la combinació de beques i prèstecs-renda que proposa l'Informe Bricall.

La idea central d'aquesta via és que durant els primers anys dels estudis universitaris aquests serien sufragats per un sistema de beques, mentre que els darrers anys ho serien per uns prèstecs que solament començarien a ser retornats quan es superara la renda mitjana. Aquest sistema permetria una major claredat conceptual, a l'explicitar-se que no és una forma de "justícia distributiva" sinó el pagament d'un deute, així com un retorn més ràpid per a les rendes més elevades del que es produiria a través dels impostos, poguent-se establir el ritme de retorn de manera que ningú puga superar un cert límit en la seua renda neta en tant que dega part dels seus estudis.

Per a regular aquest sistema, es podria començar estimant quina seria la "formació mitjana" que correspondria a una "renda mitjana", i que podria correspondre al primer cicle de la formació superior, després de realitzar les projeccions necessàries cap a un futur pròxim en el qual la renda mínima hauria de correspondre a l'ensenyament obligatori . Aleshores, aquesta "formació mitjana" hauria de ser estrictament gratuïta i sufragar-se amb beques sense retorn; aquestes beques haurien de cobrir no únicament les despeses dels estudis, sinò també les necessitats bàsiques dels estudiants, estimades d'acord amb el Salari Mínim Inter-Professional,configurant-se així com a beques-salari.

Per damunt d'aquesta "formació mitjana", i fins al límit temporal prefixat, les necessitats serien cobertes per prèstecs-renda, mentre que els estudis podrien continuar essent sufragats per beques. Per a garantir el caràcter públic tant del sistema universitari com dels beneficis socials derivats del mateix, aquests prèstecs haurien de ser abonats per entitats públiques. I els seus perceptors es comprometrien al seu retorn a partir del moment en el qual superaren la renda mitjana, amb independència de la titolació que posseiren en aquest moment.

Cal assenyalar dues coses: en primer lloc, que no es tractaria d'un impost als titolats (que, com assenyala l'Informe Bricall, es podria percebre com a disuasori dels estudis: els impostos s'han de fixar en funció de la renda, no de la titolació), sinó del retorn d'un prèstec, que finalitzaria en el moment que s'haguera cobert el deute (amb un interés equivalent a l'increment de l'IPC); en segon lloc, que, a diferència del pagament previ per a estudiar, el pagament posterior segons la renda pot ser un instrument igualitari.

En tot cas, la fixació del periode i dels conceptes a cobrir mitjançant prèstecs-renda s'hauria de supeditar, en funció de les disponibilitats pressupostàries, al principi general prioritari de que els estudiants-professionals no han de pagar, sinó cobrar per estudiar.

En efecte, cal insistir en que a ningú se li ha de requerir un pagament previ per a estudiar, amb el qual els estudis universitaris haurien de ser fàcticament gratuïts. I això amb independència de consideracions respecte de la renda familiar: no hi ha ni que resignar-se a que les prèvies diferències de renda es perpetuen cap al futur, ni condicionar en cap cas els estudis per la dependència familiar.

I per la seua banda, el retorn del prèstec s'hauria de regular amb una graduació progressiva en funció de l'excés respecte de la renda mitjana. A tal efecte, clar, s'haurien de considerar tots els ingressos, inclosos els derivats d'herències o inversions (i podria donarse el cas que un estudiant que, per exemple, haguera heretat, haguera de començar a retornar el prèstec abans de finalitzar els seus estudis). En qualsevol cas, el retorn dels prèstecs contribuiria a sufragar els prèstecs als nous estudiants.

El sistema de prèstecs-renda donaria també una nova dimensió al problema del fracàs universitari: encara que uns mals resultats del estudis puguen arribar a interrompre la percepció dels prèstecs, tant això com l'abandonament dels estudis, si porten a una situació d'atur o d'ocupació mal pagada per sota de la renda mitjana, portarien a un increment de la quantitat de prèstecs no retornats. Això hauria de derivar en un estímul per a la millora de la qualitat de la docència que minimitze el fracàs universitari.

Assenyalem que, en una societat cultural i/o econòmicament igualitària, on tothom arribara al màxim nivell de formació acadèmica, o tinguera rendes equivalents, el sistema de prèstecs-renda no tindria lloc. La seua funcionalitat, per tant, correspon a un programa de transició entre l'actual societat desigual i una societat igualitària, on l'estímul per a estudiar derivara de la búsqueda de realització personal i no de guanys econòmics. I tant els prèstecs com la seua devolució s'anirien extingint en la mesura en que pujara la formació mitjana i disminuiren les diferències de renda.

Per a assegurar la progressivitat en la quota de devolució dels prèstecs, aquesta s'hauria de calcular per la suma o integral d'un diferencial per cada unitat monetària d'increment de la renda, de manera que aquest diferencial fora zero fins a la renda mitjana i augmentara progressivament a partir d'aquesta, tendint a la unitat per a rendes molt elevades. Això implicaria que, per a rendes molt elevades, els increments de renda tendirien a utilitzar-se completament per a la devolució del prèstec, mentre que per a rendes properes a la mitjana solament s'utilitzaria una petita part dels increments de renda.

Per a fixar idees, podriem calcular el diferencial mitjançant (exp(x)-1)/(exp(x)+1), on el paràmetre x=(renda-mitjana)/mitjana es calcularia dividint per la renda mitjana l'excés de la renda sobre aquesta renda mitjana.

En aquest cas, obtindriem la següent tabla:

Renda      Diferencial              Quota          Net
1.00          0.00                        0.00          1.00
1.20          0.10                        0.01          1.19
1.40          0.20                        0.04          1.36
1.60          0.29                        0.09          1.51
1.80          0.38                        0.16          1.64
2.00          0.46                        0.24          1.76
2.20          0.54                        0.34          1.86
2.40          0.60                        0.45          1.95
2.60          0.66                        0.58          2.02
2.80          0.72                        0.72          2.08
3.00          0.76                        0.87          2.13
3.20          0.80                        1.02          2.18
3.40          0.83                        1.19          2.21
3.60          0.86                        1.36          2.24
3.80          0.89                        1.53          2.27
4.00          0.91                        1.71          2.29
4.20          0.92                        1.89          2.31
4.40          0.94                        2.08          2.32
4.60          0.95                        2.27          2.33
4.80          0.96                        2.46          2.34
5.00          0.96                        2.65          2.35
5.20          0.97                        2.84          2.36
5.40          0.98                        3.04          2.36
5.60          0.98                        3.23          2.37
5.80          0.98                        3.43          2.37
6.00          0.99                        3.63          2.37
6.20          0.99                        3.82          2.38
6.40          0.99                        4.02          2.38
6.60          0.99                        4.22          2.38
6.80          0.99                        4.42          2.38
7.00          1.00                        4.62          2.38

Les quantitats estan expressades en proporció a la renda mitjana. La darrera columna indica la renda neta resultant de restar la quota de devolució. Aquestos resultats es poden veure també gràficament al final: l'àrea de la part amb un sombrejat més fosc correspon a la quota, i l'àrea de la part amb un sombrejat més clar al net. Aquest net, per a rendes molt elevades, tendiria i mai superaria 2ln(2)=2.38 vegades la renda mitjana. Tanmateix, i naturalment, quan major fora la renda abans es finalitzaria la devolució del prèstec, que com abans assenyalàvem no és un impost, i per tant, encara que puga ser un instrument igualitari no té una finalitat directament redistributiva, encara que puga tenir com a resultat una redistribució intergeneracional. Però la redistribució directa hauria de ser objecte, en el seu cas, de l'impost sobre la renda, que naturalment s'hauria de calcular sobre la renda neta, i en finalitzar la devolució descarregaria sobre la renda íntegra.



UNIVERSITAT I SOCIETAT: CONSELL SOCIAL I INSTITUTS:

Si la relació Universitat-Societat ha de ser una interacció de doble sentit, al temps que el Consell Social s'hauria de configurar com una via d'aportació (que actualment no és) des de la Societat a la
Universitat, els Instituts haurien de ser canals a través de les quals la Universitat traslladara les seues aportacions a la Societat.

Ara bé, si aquestes aportacions han de respondre a necessitats socials, les corresponents demandes haurien de ser canalitzables a través del Consell Social, abonant ací el corresponent finançament públic o privat. Aquestes demandes podrien ser tant d'assessorament i elaboració de dictàmens com d'aportació des de la investigació al desenvolupament (I+D).

Tanmateix, caldria evitar la supeditació de la Universitat a interessos particulars, de manera que enlloc d'estar al servei de necessitat socials generals passara a estar al servei de demandes privades. Per això, la composició del Consell Social hauria de prioritzar la representació d'entitats socials no lucratives. La proposta continguda en l'Informe Bricall de que la representació social sia elegida per una assemblea d'entitats socials pot ser una via per a compaginar l'amplitud de la representació amb la necessitat d'evitar una composició excessivament àmplia que el faria inoperant. Però els Consells Socials haurien de ser àmbits d'encontre de la Universitat i la Societat, no dels equips rectorals i els governs autonòmics; per això, i sense perjudici de garantir una presència de representants de la Junta de Govern i de les Institucions Autonòmiques (preferiblement de les Corts), com de les organitzacions sindicals i empresarials, la majoria de representants universitaris haurien de ser elegits pel Claustre, com la majoria de representants socials per una tal assemblea d'entitats. I en tots els casos els procediments d'elecció haurien d'afavorir la pluralitat de la representació, precisament per a que siga un àmbit d'encontre Universitat-Societat (ambdues plurals) i no un àmbit de confrontació entre poders.

Un tal Consell Social podria definir els camps en els quals caldria finançament addicional per a les funcions d'assessorament i investigació (a més del finançament bàsic que assegure la docència i Departaments amb capacitat investigadora en les diferents branques del saber). Fonamentalment, finançament públic. Però també finançament privat per la via del mecenatge; aquest, a diferència de la contractació directa orientada a objectius empresarials específics, s'orientaria a la satisfacció de necessitats socials definides com a prioritàries, i que com a tals podrien ser objecte d'especials desgravacions fiscals: aquestes desgravacions i la generació d'imatge serien les motivacions del mecenatge, no l'obtenció directa de benefici, encara que, naturalment, l'efecte publicitari de la imatge generada, orientada cap a camps on s'ha detectat una demanda social, portaria previsiblement a resultats econòmics indirectament positius derivats d'aquest mecenatge.

I estem parlant de finançament estructural, que permeta la construcció d'instal·lacions permanents i el desenvolupament d'Instituts (que podrien ser interuniversitaris o mixtes amb el CSIC) on puga confluir l'aportació des de diferents Departaments per a atendre a demandes socials d'assessorament o investigació.

Naturalment, el funcionament d'aquests instruments estructurals socialment orientats requerirà actuacions mixtes i de col·laboració entre els Instituts i empreses públiques o privades. Un element clar d'aquesta col·laboració és que la investigació universitària, fonamentalment bàsica, no ha de suplir ni competir amb la investigació estrictament aplicada que hauria de desenvolupar-se al si de les empreses: l'aportació universitària a l'I+D està essencialment en la I, incloent la formació  d'investigadors que passen a treballar en tals empreses i l'assessorament a aquestes per a la formació dels seus equips d'investigació: el dèficit d'investigació aplicada en les empreses s'hauria de contribuir a ser subsanat i no suplit per l'aportació des de les Universitats.

I el finançament extern que s'en derive d'aquesta col·laboració i dels eventuals corresponents contractes hauria de recaure directament en les Universitats i no en el seu personal, sense perjudici de que la participació en la mateixa siga valorada junt a d'altres components, mitjançant mòduls objectius i transparents, per a la percepció de complements de productivitat.



CARRERA DOCENT I INVESTIGADORA UNIVERSITÀRIA:

La formació de postgrau de personal docent i/o investigador s'hauria de fer a través de figures contractuals temporals d'acord amb la normativa laboral, substituint en el seu cas a tal efecte l'actual beca de formació de personal docent i/o investigador, sense relació contractual i exclosa de prestacions socials, i eliminant així mateix la figura del contracte administratiu sense garanties laborals.

Tanmateix, caldria diferenciar des del principi la formació de PDI orientada a la formació de Professors Universitaris de la formació de Personal Investigador sense tasques docents conduents l'obtenció de titulacions universitàries de 1º i 2º cicle.

Per a allò primer, Personal Docent i Investigació en Formació, caldria utilitzar l'actual figura d'Ajudant, regulant de forma adequada la utilització dels seues diferents nivells. L'accés a la Carrera Docent Universitària s'hauria de fer amb una figura d'Ajudant bàsic, equivalent a l'actual Ajudant d'Escola Universitària, per a la qual l'únic requisit d'accés seria la titulació universitària de Llicenciat o equivalent (o, en casos que després especificarem, de Diplomat). La seua tasca central seria la realització d'un Programa de Doctorat orientat a l'obtenció de la suficiència investigadora, complementat amb formació didàctica teòrica i pràctica, per a la qual realitzaria tasques de col·laboració docent amb un màxim com el actualment fixat per als becaris (60 hores lectives o 6 crèdits anuals).

Un lloc obtinguda la suficiència investigadora, es podria accedir a un contracte d'Ajudant avançat, equivalent a l'actual Ajudant de Facultat i Escola Tècnica Superior. La seua tasca central seria la realització de la Tesi Doctoral, complementada amb tasques de col·laboració docent amb un màxim de 80 hores lectives o 8 crèdits anuals i altres tantes de tutoria. La duració del seu contracte hauria de ser suficientment flexible per a adaptar-se a diferents situacions, evitant tant un periode excesivament curt per a possibilitar la realització efectiva i adient de la Tesi Doctoral, com situacions en que havent obtés el Doctorat no es poguera passar a una categoria contractual superior fins a la finalització del contracte.

Pel contrari, un lloc obtés el Doctorat s'hauria de poder accedir a un contracte temporal com a Professor Universitari, equivalent a l'actual Ajudant de Facultat de 2º contracte. Durant aquest contracte es podria optar per concursar a una plaça de professor funcionari (l'actual Professor Titular d'Universitat) o per optar a la renovació del contracte a través d'una avaluació de les tasques docents i investigadores realitzades; en aquest segon cas, la superació positiva de l'avaluació possibilitaria l'accés a un contracte indefinit, similar a la figura de Titular Investigador de la que parla l'Informe Bricall, però evitant una denominació que sembla obviar les seues funcions docents. En qualsevol cas, la seua continuïtat estaria supeditada a una avaluació periòdica no negativa de les tasques docents i investigadores realitzades.

Aquesta Carrera Docent Universitària hauria de contemplar l'especificitat de determinades Àrees, vinculades a Diplomatures, en les quals seria convenient possibilitar l'accés dels corresponents Diplomats. Tanmateix, també en aquestes Àrees caldrà compaginar la formació i les tasques docents i investigadores. A tal efecte, caldria possibilitar, com passa actualment en altres països europeus, l'accés directe des de la Diplomatura a estudis de Doctorat, que en aquest cas haurien de tenir característiques formatives especials, en principi amb una major duració de la realització del Programa de Doctorat. Això implica que en aquestos casos caldria possibilitar una major duració del contracte d'Ajudant bàsic fins a l'obtenció de la suficiència investigadora, en una segona fase del qual es podria incrementar la col·laboració docent fins als màxims previstos per a l'Ajudant avançat. Però el punt d'arribada de la Carrera Docent Universitària hauria de ser el mateix, com a Professor Universitari amb títol de Doctor, sense perjudici de que, si així s'estableix, es poguera passar per una fase de Professor Universitari de Diplomatura, amb dedicació docent completa (22 crèdits) per al primer cicle i un període de temps més flexible per a l'obtenció del Doctorat. En tant que aquesta figura tindria tasques docents i investigadores, no hauria d'adoptar la denominació de Titular Docent proposada en l'Informe Bricall.

Altra cosa seria la docència en centres de Formació Professional Superior, aliens a la Universitat, on el professorat pot tenir formació i tasques exclusivament docents. Però la vinculació entre docència i investigació ha de considerar-se com a essencial i definitòria de les Universitats.

Pel que fa a la Carrera Investigadora, hauria de començar amb una figura contractual de Personal Investigador en Formació que substituira a l'actual Beca d'Investigació. La finalització del període de formació amb l'obtenció del Doctorat capacitaria per a ser contractat com a Investigador en empreses o centres d'investigació extrauniversitaris (fomentant així la investigació extrauniversitària, especialment aplicada), o bé per a concursar a places de Personal Investigador en Instituts Universitaris, que podrien ser mixtes amb el CSIC, amb tasques investigadores i, en el seu cas, de docència en 3º cicle.

La diferenciació d'aquestes dos vies, amb itineraris formatius diferenciats, no exclou, naturalment, la possibilitat de passar d'una via a altra, superant els corresponents concursos per a Professor Universitari o per a Personal Investigador. Això es podria complementar amb convenis entre les Universitats i altres Centres Públics d'Investigació orientats al millor aprofitament dels recursos humans disponibles per a la docència i la investigació.